La microreserva de Castell d’Encus

Cada estiu, els incendis que es declaren arreu del territori ens recorden que la gestió forestal que estem duent a terme no és l’adequada. Cal un esforç molt gran des de molts punts de vista per revertir aquesta situació, però des d’Encus volem contribuir a protegir el nostre entorn i per aquest motiu hem endegat el projecte de la microreserva de Castell d’Encus. És un projecte ambiciós però realista, i esperem que sigui una més de moltes altres iniciatives arreu del nostre paisatge perquè entre tots puguem tornar a tenir els boscos cuidats. Un agraïment molt sincer a Jordi Castilló, estret col·laborador d’Encus en aquesta idea. Aprofitem aquesta nova entrada al blog per explicar-vos què és una microreserva i què ens proposem fer a Encus.

L’origen del projecte actual el trobem al 2011, quan vam signar un acord de custòdia amb l’Estació Biològica del Pallars Jussà, una entitat ambientalista pallaresa, per treballar conjuntament en la conservació i divulgació dels valors naturals de la finca. Aquest primer acord va permetre avançar en aspectes com el coneixement biològic d’aquella serra, canviar-ne el maneig cinegètic i fer una important tasca de gestió forestal per millorar l’hàbitat dels boscos mediterranis i alhora prevenir grans incendis forestals.

La microreserva de Castell d’Encus vol posar en valor tota la feina feta durant aquests anys, combinant l’excel·lència en l’elaboració de vins en un territori de muntanya amb la conservació del medi ambient. Alhora, vol ser la forma de canalitzar noves accions per incrementar la biodiversitat i donar-ho a conèixer entre la societat com un exemple que tothom pot implicar-se a tenir cura de la Terra.

Les microreserves són espais de petites dimensions gestionats sota la figura de reserves naturals privades amb un projecte de conservació de la biodiversitat i el patrimoni. És una marca que dona a entendre que un espai està gestionat tenint cura del medi natural, aprofitant-ne els recursos de forma sostenible, i potenciant uns valors que el fan singular pel que fa a la geologia, la fauna o la flora, i que sovint porta associat un patrimoni històric i cultural de gran interès. Les microreserves les poden promoure o bé els propietaris de la finca, o bé una entitat que signi acords de custòdia del territori amb els propietaris dels terrenys. Aquests acords són totalment voluntaris, i neixen de la confiança mútua i de compartir una mateixa visió per conservar els valors naturals, culturals i patrimonials que té un determinat espai.

Les reserves naturals privades estan proliferant arreu com un cas d’èxit de la iniciativa de propietaris, empreses i entitats no governamentals per conservar el territori i complementar la tasca de les administracions en favor de la biodiversitat. Molt a prop tenim un altre gran exemple d’aquesta tasca, Gratitud Pallars, que també treballa per recuperar i conservar espais naturals de gran interès natural i paisatgístic.

Bàsicament, podem dividir les nostres actuacions a la microreserva en 2 grans grups: aquelles que fem en el treball diari de la vinya i el celler i altres que queden fora de l’àmbit de la nostra feina però que hem decidit dur a terme perquè contribueixen a la preservació respectuosa del nostre entorn.

En el primer grup d’actuacions, hi trobem el fet de treballar amb coberta vegetal. Aquest fet afavoreix la infiltració de la pluja i disminueix l’escorrentia superficial. La coberta vegetal ajuda a mantenir la biodiversitat i serveix com a reservori per enemics naturals que poden ser beneficiosos per al control de plagues. Posteriorment, les restes de poda es trituren per tornar-les a incorporar al sòl. D’aquesta manera es tanca el cercle i es proveeix de matèria orgànica la vinya. Altres accions: l’ús de fems com a adobs, o la no utilització de pesticides, herbicides, fungicides ni cap mena de tractament nociu pel sòl.

Pel que al segon grup, aquestes són algunes de les accions que no estan directament relacionades amb la vinya, però que també sumen a l’hora de millorar l’hàbitat de la fauna de la microreserva.

L’aigua és un bé molt escàs a la serra de Costa Ampla, i tret del curs del barranc de Seròs, l’absència de fonts limita molt la distribució de la fauna. Quan es va construir el celler de Castell d’Encus es va restaurar l’antic safareig, l’únic punt d’aigua accessible per la fauna de tota la microreserva. És un lloc ideal per l’abeurada d’artròpodes, ocells i mamífers.

També contribuïm a l’increment dels refugis de fauna. Les bosquines d’alzina i roure de l’entorn de les vinyes de Castell d’Encus estan formades per arbres generalment petits i amb poques cavitats naturals. Per ajudar la fauna que es refugia o cria en forats i esquerdes als troncs hem instal·lat diverses caixes niu.

Part de la finca de Castell es va repoblar durant la dècada de 1960 majoritàriament amb pinassa i en menor mesura amb pi blanc, pinastre, pi roig i xiprer. Es va plantar una densitat molt elevada de plançons, i la manca d’aclarides posteriors va fer que els arbres creixessin alts, buscant la llum; però prims, degut a un excés de competència. Això va generar pinedes sense sotabosc, per la manca de llum arran de terra, resultant-ne una biodiversitat molt baixa. També les feia molt vulnerables durant les llargues sequeres, tenint en compte la pobresa dels sòls i l’exposició sud d’aquesta serra; i als incendis forestals, per l’excessiva continuïtat i càrrega de combustible dels boscos. Entre els anys 2012 i 2019 es va aclarir i estassar parcialment aquesta zona. Les aclarides van generar una estructura forestal més oberta, amb espaiaments entre arbres de 5-10 metres. L’increment d’insolació de la superfície del terra va estimular el creixement de la vegetació herbàcia i arbustiva, incrementant notablement la diversitat vegetal. També van augmentar els microhàbitats dins el bosc, ja sigui en forma de piles de branques disperses o arbres que puntualment van caure. Aquesta renaturalització de pinedes es va traduir en una millora de l’hàbitat per la fauna forestal i d’espais semioberts, tant pel que fa a la disponibilitat d’aliment com de refugi. Aquesta actuació serveix alhora per generar boscos més resilients a les pertorbacions naturals, especialment a fenòmens de mortalitat en massa degut a la sequera i als grans incendis forestals. De la mateixa manera, la dosificació de la competència a les pinedes de repoblació amb una major densitat va permetre augmentar la disponibilitat d’aigua dels peus restants, i augmentar la seva capacitat de sobreviure als episodis de sequera que periòdicament afecten aquesta serra.

Per tal de facilitar l’extinció d’un eventual incendi forestal, l’any 2016 es va iniciar la col·laboració de Castell d’Encus amb l’Ajuntament de Talarn i l’Agrupació de Defensa Forestal de Talarn: es va obrir una franja de seguretat a l’entorn de la carretera que puja a Santa Engràcia passant per les vinyes de Castell d’Encus, i l’any 2017 es va construir un punt de reserva d’aigua per extinció d’incendis forestals al centre de la serra de Costa Ampla.

També s’ha reintroduït el foc a l’ecosistema. S’han dut a terme dues cremes controlades a l’entorn proper de la microreserva (serra de Gurp i bosc de Salàs de Pallars). L’objectiu és rejovenir el matollar transformant-lo en una zona pastura pel ramat oví o equí, però també pels herbívors silvestres com el cabirol o la llebre. A banda d’aquest objectiu immediat, les cremes van servir per reintroduir de nou el foc com un element més en la dinàmica dels ecosistemes d’aquesta zona, d’on havia desaparegut des de feia molts anys arran de l’abandó de l’activitat humana, la prohibició de fer foc i la política d’extinció total dels incendis que fa dècades que aplica l’administració. El foc és un element inherent a tots els ecosistemes, amb uns règims naturals als que la vegetació està adaptada. Aplicat en baixa intensitat de forma prescrita per part de professionals, amb unes rotacions adequades i una planificació acurada, ajuda al manteniment dels ecosistemes.

Una de les tasques més agraïdes que duem a terme a la microreserva és el seguiment de la biodiversitat. En diverses campanyes hem pogut observar i estudiar la situació de diversos animals de la microreserva: papallones, esquirols, cabirols, senglars, guineus, llebres, teixons, fagines i genetes. Les papallones diürnes pateixen una regressió generalitzada arreu d’Europa. Mostren una gran sensibilitat respecte la composició i estructura de la vegetació. Si les plantes que necessiten per alimentar-se desapareixen o escassegen, les poblacions de les papallones inicien una ràpida davallada. Això les converteix en un bon bioindicador de l’estat dels hàbitats. Durant les prospeccions dutes a terme a la microreserva de Castell d’Encus es van identificar 76 espècies diferents de papallones, amb una bona diversitat de gèneres i famílies, similar a la detectada a altres espais naturals de la comarca amb una bona comunitat de papallones.

Pel que fa als mamífers, s’ha dut a terme una prospecció de la comunitat de grans mamífers a mitjançant fototrampeig. S’hi han obtingut índex d’abundància relatius similars a la majoria d’espais naturals de la Conca, tot i que inferiors als espais amb una comunitat més rica i diversa: les serres de Boumort, Lleràs, el Montsec o el riu Noguera Pallaresa.

La microreserva és una realitat i una proposta decidida per part de Castell d’Encus. Per aquest motiu, per continuar millorant l’entorn en tot allò que sigui possible, ja hem definit un programa d’actuacions futures per tal d’afavorir alguns dels processos naturals a la microreserva, i convertir-la en un referent quant a la conservació privada a Catalunya. Portem anys treballant en aquest projecte (des del 2011!) i fins ara no n’hem fet difusió. Som molt conscients que posar en valor la feina que es fa és vital per engrescar més entitats i particulars en aquesta tasca i per això una d’aquestes accions que implementem a partir d’ara és informar del que fem, compartir les idees que duem a terme i les conseqüències positives que se’n deriven. Així, doncs, a partir d’ara us informarem puntualment de l’estat de la microreserva i les novetats empreses.

Escrit el 04/04/2023 per CASTELL D’ENCUS