Factors de la Vinya
Escrit el 21/03/2026 per Raül Bobet
De vegades conèixer aspectes de la complexa realitat darrera de un vi, es fa farragòs, però no per això hem de desistir a l’intent de comprensió que ens atansi al major aprecio dels vins, sense entrar amb un excés de terminologia tècnica. Voldria en aquest sentit entrar en una sèrie de conceptes relatius a la vinya, al final l’origen de tot plegat, que ens ajudin a aclarir alguns paràmetres d’interés.
1. Capacitat hídrica dels sòls: factors d’influència
El concepte important és la capacitat hídrica útil. Que no és quanta aigua hi ha al sòl, sinó quanta en pot extreure la vinya sense patir. En aquest sentit cal matisar certes variables del sól:
- Textura: Les argiles tenen molta capacitat d’emmagatzematge, però part de l’aigua queda fortament retinguda (no disponible), en canvi els llims són òptims, però inestables estructuralment, i finalment els terrenys sorrencs tenen poca reserva, però resposta ràpida a la pluja. Des del punt de vista qualitatiu en general ens interessa, més que la quantitat d’aigua, és la seva disponibilitat.
- Estructura: Ens interessen els sòl amb agregats estables, fet lligat a la bona macroporositat i microporositat. Cal evitar la compactació, associat amb arrels superficials i un estrès precoç.
- Matèria orgànica: Actua com una esponja i millora la retenció i disponibilitat d’aigua.En sòls pobres de muntanya, petites diferències de MO poden canviar molt el comportament hídric.
- Profunditat efectiva: Que no és pot confondre amb la profunditat total, sinó fins on pot arribar l’arrel sense asfíxia ni barreres (calcàries dures, capes compactades).
- Pedregositat: Redueix volum útil però millora drenatge i inèrcia tèrmica, produint la paradoxa de que sòls pedregosos poden ser més regulars hídricament.
2. Efecte del pH del sòl en la solubilitat dels micronutrients
El pH és el gran director d’orquestra químic del sòl.
A pH àcids (<6), puja la solubilitat del ferro, manganès, zinc i coure, fet que pot arribar a suposar un risc de toxicitats (especialment Mn) i un fòsfor menys disponible.
A pH neutre (6–7), ens trobem en la zona òptima per a la majoria de nutrients i d’equilibri microbià.
A pH bàsic (>7,5): Pot haver-hi un bloqueig clàssic del ferro (clorosi fèrrica), i menys disponibilitat del zinc i manganès, malgrat que el nutrient hi és, però no és accessible.
Un altre concepte a considerar en el pH del sòls, és que no tenen perquè coincidir amb el pH de la rizosfera; així les arrels poden acidificar localment per solubilitzar Fe (estratègia de les plantes).
3. Rol de les hormones vegetals a la vinya (amb especial atenció a l’àcid abscísic – ABA)
Cal que considerem la vinya com un equilibri hormonal dinàmic, no una suma de substàncies. Les principals hormones són les auxines (creixement apical, relacionades amb el quallat i desenvolupament inicial del gra), les giberel·lines ( lligades al creixement cel·lular, si en hi ha un excés = grans més grans però dilució qualitativa), les citoquinines, encarregades de retardar la
senescència, i amb una relació arrel–part aèria i l´etilè, que en el cas de la vinya té menys importància, a excepció de la senescència i estrès
senescència, i amb una relació arrel–part aèria i l´etilè, que en el cas de la vinya té menys importància, a excepció de la senescència i estrès
Un capítol apart mereix l’àcid abscís (ABA): la gran hormona del seny de la vinya i sintetitzat principalment en les arrels (estrès hídric), fulles madures i els grans en verol. L’ABA té una sèrie de funcions clau, com són els tancament estomàtic regulació hídrica), la inducció del verol, l’activació de la síntesi d’antocianines, i la connexió directa amb l’estrès “bo”. De manera que sense ABA no hi ha maduració fenòlica fina, només sucre.
4. Rol de la radiació UV en els precursors aromàtics
Cal dir que aquí tenim una finestra estreta i delicada, des del punt de vista d’equilibris. Un UV moderat (especialment UV-B), comporta un increment de flavonols (quercetina, miricetina), així com més protecció antioxidant, a la vegada que estimula precursors aromàtics (terpens, norisoprenoides), importants en les varietats de Castell d’Encus.
Un excés d’UV, ens duu vers una fotodegradació de compostos aromàtics, com les cremades (resposta defensiva, no qualitativa), un augment de tanins aspres i una possible reducció d’aromes varietals fines.
Cercar equilibris en la vinya, treballant-la més com un projecte de jardineria, que com un d’agricultura intensiva, té un gran efecte.
5. Rol de la temperatura en els precursors aromàtics del raïm
La temperatura té un gran efecte en el metabolisme del raïm, essent un rang òptim de dia entre els 20-30 ° i per la nit <15 °C. A temperatures moderades, incrementem la Síntesi de terpens (albariño, riesling) i dels Norisoprenoides (β-damascenona), amb gran afectació amb varietats com el Chardonnay i el Chenin Blanc, al marge de tenir una bona relació sucre/fenols/aroma.
A temperatures altes (>35 °C), baixem l’activitat enzimàtica aromàtica, promovem una volatilització de precursors i la maduració es desconnectada de la fenòlica. Les nits fresques són tan importants com els dies càlids.
6. Superfície foliar i qualitat del raïm
No és tracta de “com més fulles millor”, sinó quines fulles, on i quan. L’índex òptim aproximat, és de 1–1,2 m² de fulla/kg de raïm. En aquest sentit massa superfície foliar, està lligada a un excés de vigor, més ombra (menys antocianines i aromes), i a un microclima humit (sanitat pitjor).
Massa poca superfície, ens porta a un bloqueig de la maduració, un estrès excessiu i aromes verds o simples; les fulles basals madures, ben il·luminades però no cremades, són les que “paguen” la qualitat.
En síntesi el sòl, aigua, llum, temperatura i fisiologia han d’estar en tensió creativa, no en guerra. I aquesta és una tasca no pas fàcil, creativa, que implica estar lligat i viure la vinya, per entendre-la i ser la seva amiga.
Raül Bobet
Llegir el següent article
Llegir el següent article
