La vinya en flor a Castell d’Encus

Ja hem deixat enrere una de les feines més importants i delicades de l’any: la poda de primavera. Després de setmanes observant el despertar dels ceps, l’allargament dels brots i la formació dels futurs raïms, arribem ara a un dels moments més determinants del cicle vegetatiu: la floració.

A Castell d’Encus aquest procés no es produeix al mateix temps a totes les vinyes. La diversitat d’altituds, orientacions i microclimes que caracteritza la nostra finca fa que cada parcel·la tingui el seu propi ritme.
La floració de la vinya és una d’aquelles meravelles discretes que sovint passen desapercebudes. No té l’espectacularitat dels ametllers o dels cirerers, però és en aquests petits grups de flors gairebé invisibles on es comença a decidir la collita que veremarem d’aquí a uns mesos.

Cada flor és minúscula. Quan arriba el moment, s’obre alliberant una petita coberta anomenada caliptra i deixa exposats els òrgans reproductors. Si les condicions són favorables, es produeix la fecundació i cada flor es transforma en una futura baia de raïm.

Durant aquests dies, la meteorologia és especialment important. Les temperatures suaus, l’absència de pluges persistents i un bon equilibri vegetatiu afavoreixen una floració homogènia i un bon quallat. En canvi, els episodis de fred, pluja o vent poden dificultar aquest procés tan delicat. Per això els viticultors observem el cel amb una atenció especial durant aquestes setmanes.

A la muntanya, aquesta observació encara és més intensa. Les diferències tèrmiques entre les nostres parcel·les poden ser notables, i sovint la floració es va desplaçant lentament pendent amunt, com una onada verda que recorre les vinyes d’Encus.
La planta també viu aquests dies amb una certa tensió fisiològica. Ha de repartir els seus recursos entre continuar creixent i assegurar la futura producció. L’equilibri és fonamental. Una vinya excessivament vigorosa pot dedicar massa energia a la vegetació, mentre que una vinya equilibrada acostuma a presentar una floració més regular i una millor fecundació.

Hi ha, a més, un detall que molts visitants descobreixen per primera vegada quan passegen entre els ceps en aquesta època: la vinya en flor té aroma. És una fragància molt subtil, difícil de descriure, amb records de flors blanques, mel fresca, herba tendra i, de vegades, una lleugera nota cítrica. Cal acostar-s’hi i aturar-se un moment. És una de les olors més delicades i efímeres de tot l’any vitícola.

Quan la floració finalitzi, començarà una nova etapa. Les flors fecundades es convertiran en petites baies verdes. Durant les properes setmanes es definirà bona part de la mida futura del raïm i s’iniciarà el llarg camí cap al verol i la maduresa. Encara queden molts mesos per davant i moltes variables que influiran en la qualitat final de la collita, però una bona floració sempre és una excel·lent manera de començar aquesta travessa.

Aquests dies, mentre les primeres flors s’obren a les vinyes més baixes i les parcel·les d’altitud es preparen per seguir-les, la muntanya ens recorda una vegada més que cada anyada té el seu propi ritme. I que el vi, abans de ser vi, és sobretot temps, paisatge i paciència.